11 actors i actris (Maribel Verdú, Javier Bardem, Juan Diego, Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego Botto, Carmen Machi, Paco León, Pilar Bardem, José Manuel Seda, Hugo Silva, María Galiana), l'escriptor Juan José Millás i l'escriptora Almudena Grandes, el cantant Miguel Ríos i el director de cinema Pedro Almodóvar donen visibilitat a les vides de 15 persones víctimes del franquisme, morts a trets sense judici, sense advocat, sense sentència, els cossos de les quals van ser abandonats en una carretera o "enterrats" en una fosa comuna. Azucena Rodríguez és l'autora del documental. El guió és d'Azucena Grandes. Tothom ha treballat gratuïtament.
La primera vegada que he visionat el documental m'ha impressionat. La quarta vegada l'he parat sense que s'hagi acabat. No podia soportar-ho. El só dels trets s'ha instal·lat en el meu cap i en el meu cor.
Fins quan els familiars de les persones desaparegudes durant el franquisme (més de 100.000!) hauran de continuar cercant-los?
Ha arribat l'hora de les víctimes!
Més informació a:
Ells són els criminals [AMIF, 12 d'abril de 2010]
La memòria obre expedients que el dret considera tancats [AMIF, 20 d'abril de 2010]
Convertir els botxins en víctimes mai pot ser un acte de justícia [AMIF, 24 d'abril de 2010]
1 comentari:
No es tracta de convertir els botxins en víctimes, no és necessària la revenja, només es demana el reconeixement de les víctimes i la restauració de la memòria d'aquells que van voler fer dessapareixer. Els boixins, en molts casos només eren les mans executores d'una decissió injusta i inhumana. El meu pare va estar mesos condemnat a mort. Jo no hagués nascut si algún militar franquista no hagués entés que el meu pare es negués a jurar la bandera espanyola, quan va explicar al judici, que no es podien jurar dues banderes. Als dos bandols hi havien persones.
Publica un comentari a l'entrada