diumenge, 14 de novembre de 2010

Anna Sagristà Bordas i Montserrat Roig Fransitorra

L'avia Anna i la seva neta gran, jo (Carrer de Sant Eusebi. Barcelona, 1953)
El dia 10, ha fet 19 anys de la mort de l'Anna (Anita per a la família, senyora Anita al veïnat) Sagristà Bordas, filla del Domingo i de la Coloma, la meva àvia i padrina de bateig.

El mateix dia va morir Montserrat Roig Fransitorra, escriptora i periodista, feminista i companya (per èpoques) del PSUC.

Jo sóc el farcellet que sosté l'avia Anna, la meva padrina. Al seu costat, el iaio Mariano (González Navas), el meu padrí. Davant les meves cosines Feli, Mari Carmen, Asunción i Peque. La del mig és la filla del Rafael Mora, l'ajudant del meu avi Ramon (Batlle Gordó) al taller d'escenografia, i de l'Esperança, una bona modista (Capella del col·legi Infant Jesús de les Dames Negres, aleshores utilitzada com a Parròquia de Sant Ildefons, juny de 1952)
L'Anna Sagristà i Bordas de soltera vivia al carrer de Viladomat 140,  principal, amb un lapsus de quasi dos anys -sent adolescent-, que va  viure a Perpinyà, a casa d'un oncle maitre d'hotel per escapar d'un grip (?); va estudiar a les Dames Negres i disseny tèxtil a l'Escola del Treball de Barcelona  (quan em jubili ho investigaré); es va casar amb en Ramon; va tenir  quatre fills i en va veure morir tres... Algun dia espero poder-vos-en  parlar més àmpliament i documentada. Ara només afegir que fins molt poc  abans de morir llegia el diari cada dia, feia ganxet a totes hores i  dominava a la perfecció el comandament a distància de la tele i el  telèfon sense fils.

L'Anita és va casar amb en Ramon Batlle  i Gordó, escenògraf i artista. M'agrada aquesta foto, amb els nuvis al  mig, flanquejats pels meus besavis i envoltats per altres familiars (alguns els reconec, altres- malauradament- he oblidat qui em deien que eren); m'agraden les tres noies assegudes a terra, amb la seva actitud allunyada dels posats fotogràfics encarcarats del moment i de la circumstància (Barcelona, 30 d'agost de 1920)
10 de novembre de 1991
L'Anna, la meva àvia, el 10 de  novembre de 1991 tenia 93 anys; va morir de vella. La Montserrat en  tenia 46; va morir víctima d'un càncer de pit. En el tanatori de Sancho  Davila van ocupar capelles quasi consecutives. Quan les companyes del  moviment feminista anaven a acomiadar-se de la Montse, havien de passar  per davant la capella de l'Anita.....

Montserrat Roig, al costat de Maruja Torres (concentració de suport a Maria Ángeles Muñoz, acusada d'adulteri. Palau de Justícia, tardor de 1976. Imatge: COLITA)


diumenge, 7 de novembre de 2010

JA NO SOM LA RESERVA ESPIRITUAL D'OCCIDENT!

La jerarquia de l'Església catòlica ha estat còmplice del franquisme














I encara no ha demanat perdó!





Veure el dictador sota pal·li encara em fa mal
España era siempre, por una parte, un país originario de la fe. Pensemos que el renacimiento del catolicismo en la época moderna ocurrió sobre todo gracias a España. [...]. Pero también es verdad que en España ha nacido una laicidad, un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como lo vimos precisamente en los años treinta, y esta disputa, más aún, este enfrentamiento entre fe y modernidad, ambos muy vivaces, se realiza hoy nuevamente en España 
Transcripció d'un fragment de les respostes de Benet XVI a la roda de premsa concedida en el vol que el traslladava a Santiago (ECCLESIA DIGITAL)
Amb aquestes declaracions el màxim representant de l'Estat teocràtic del Vaticà ha trencat les regles del joc democràtic i de la no ingerència
Benet XVI contestant els mitjans a l'avió


Anna González Batlle